dilluns, 25 de gener del 2010

OBJECTIU SCALIS V


Laberints Part 1


- Espero que sí, però serà millor que anem amb compte.

- Què fem, Joan? Anem als túnels o muntem una petita base aquí?

- Crec que hauríem d’esperar que vinguin els reforços aquí.

- D’acord, muntarem una petita cabana.

A la nit van tenir preparada la cabana.

- Penso que hauria de fer guàrdia un dels dos per si passa alguna cosa, no?

- Sí, però la primera la fas tu.

En Pau va pujar a un lloc elevat per poder tenir una visió millor.

Des del seu lloc podia veure tot de forats i petites coves que suposava que eren les entrades als túnels i va alegrar-se que haguessin decidit no entrar-hi perquè segur que a hores d’ara ja s’haurien perdut en aquell laberint gegant; a més, tampoc estaven del tot segurs que no hi hagués altres éssers a part dels Cromacs.

Al cap d’una estona de fer guàrdia, en Pau va sentir un soroll estrany que venia de molt a prop,va posar-se en peu, va mirar al voltant i de sobte tres éssers d’aparença humana el van abordar. Era de nit i amb prou feines els va poder veure, però això no li va impedir veure els seus enormes ulls i aquelles dents tan esmolades situades a una mandíbula que bavejava constantment, envoltada d’una pell escamosa que a la llum de les llunes li havia semblat blava. Va fer un tret a l’aire i en Joan es va despertar, sortint com un desesperat de la cabana, i en veure que en Pau estava en perill, va pujar com va poder fins on era ell i va encendre una bengala. Els tres individus xisclaren de tal manera que creien que els rebentarien els timpans. Poc després, no quedava rastre d’aquests éssers, no sabien si havien fugit o s’havien amagat,perquè el dolor produït a les orelles era tan gran que tancaren els ulls.

- Pau, serà millor que encenguem una foguera com sigui o com a mínim sabem que sense llum no podrem estar aquí, tenim dues opcions: entrar en un túnel per passar-hi la nit o quedar-nos aquí fora exposats a aquests monstres.

- Però si anem al túnel no sabrem tornar, després.

- Recordes la llegenda del laberint del minotaure?

- M’estàs dient que farem el mateix?

- Més o menys, però com que no tenim cap cosa amb un fil suficientment llarg...

- I si utilitzem el de la tenda d’acampada? No la hem treta per no cridar l’atenció, potser ens serveix.

- És veritat!

Van desplegar la tenda i van començar a desfilar la tela fins que obtingueren un fil del tamany desitjat.

- Ho portes tot?

- Sí, va anem-hi, que no vull tornar a veure aquells éssers endimoniats.

Van baixar per un dels túnels,van lligar l’extrem del fil a una de les barres de la tenda i la deixaren al terra. Van seguir caminant,van fixar-se més en la fauna que l’altra vegada, que amb la il·lusió no hi van prestar-hi molta atenció. Hi havien unes flors liles molt grans que feien una olor dolça com si fos un núvol de sucre, com els que menjaven de petits, però van fixar-s’hi en una que hi tenia un cos d’un Cromac en descomposició, la planta l’estava triturant a poc a poc amb les serretes dels pètals, aleshores van entendre el perquè de l’olor i van desitjar de no haver estat presents en l’escena que acabaven de veure. Van arribar a un encreuament de túnels i van decidir establir-se allà,van tapar-se amb una manta i es van dir bona nit, sense ser conscients del que els passaria demà.

-Pau, Pau, desperta!.

-Què vols?

-Els Cromacs! Estant venint cap aquí!

-Com?!

-Sí! Que no sents les passes? Corre, seguim avançant!

-Cap on tirem? Dreta , esquerra o tot recte?-Va dir en Pau desesperat.

-La dreta!

Van arreplegar totes les coses i van tombar a la dreta, però, de sobte van saber que havia estat la pitjor opció.


4t B. Mercè Mañosa, Adrià Corral i Pau Sangenís.

SISÈ CAPÍTOL. RETORN


Sí, en aquells moments estava molt aterrida pel que estava passant, però sobretot, en com podia estar relacionat amb el seu somni. Ara ja ho sabia, estava vivint exactament la mateixa situació que havia somiat feia ja uns dies, tot i que podrien ser setmanes o mesos perquè havia perdut la noció del temps des que estava tancada allà dins. Com és que havia tingut aquell somni premonitori? Havia vist el futur i no sabia com, però l’avís no li havia servit de res perquè l’havien tancat igualment sense que hi hagués pogut fer res.

Ara, per això, estava preocupada per en Nicolai. Ell devia estar en la mateixa situació i com ella, també havia tingut el mateix somni. Esperava tornar-lo a veure, bé, veure’l no perquè ja no tenia ulls, però tenia l’esperança de retrobar-se amb ell algun dia abans de ser convertida en combustible de nau. Es va decidir, hi havia la possibilitat que ell estigués a la mateixa sala on era ella. No sabia quines dimensions tenia, però no tenia res millor a fer, així que es va posar a buscar-lo…


4t ESO A. Marina Casas, David Otero i Joan Prunera