Sí, en aquells moments estava molt aterrida pel que estava passant, però sobretot, en com podia estar relacionat amb el seu somni. Ara ja ho sabia, estava vivint exactament la mateixa situació que havia somiat feia ja uns dies, tot i que podrien ser setmanes o mesos perquè havia perdut la noció del temps des que estava tancada allà dins. Com és que havia tingut aquell somni premonitori? Havia vist el futur i no sabia com, però l’avís no li havia servit de res perquè l’havien tancat igualment sense que hi hagués pogut fer res.
Ara, per això, estava preocupada per en Nicolai. Ell devia estar en la mateixa situació i com ella, també havia tingut el mateix somni. Esperava tornar-lo a veure, bé, veure’l no perquè ja no tenia ulls, però tenia l’esperança de retrobar-se amb ell algun dia abans de ser convertida en combustible de nau. Es va decidir, hi havia la possibilitat que ell estigués a la mateixa sala on era ella. No sabia quines dimensions tenia, però no tenia res millor a fer, així que es va posar a buscar-lo…
4t ESO A. Marina Casas, David Otero i Joan Prunera
