Em vaig despertar entresuada, el cor em bategava ràpidament a causa d’un malson en el qual estaven experimentant amb mi. Un gust amarg a la boca em va empènyer cap a la cuina, vaig beure un got d’aigua i em va treure aquella amargantor tan desagradable. Mentre recordava el terrible malson que havia tingut, vaig pensar que havia de fer alguna cosa. Ja tenia massa evidències per negar aquella terrible realitat.
Vaig intentar vestir-me amb celeritat, però les cames em tremolaven, tota jo estava posseïda per una terrible angoixa que em dominava i no em deixava avançar.
De sobte, vaig sentir l’estrident soroll del telèfon. Vaig anar corrents a agafar-lo mentre pensava qui podia estar trucant. Vaig despenjar el telèfon amb recança i tot seguit vaig sentir una veu que em semblava familiar i que em deia:
- Dafne! Sóc en Nicolai... estàs bé? Jo... no ho estic gaire, per això et truco. Acabo de tenir un malson terrible... Puc parlar amb tu?
- Oh, Nicolai, estic morta de por, jo també he tingut un malson horrorós... I no sé què fer...
4 d'ESO A. Pau Bernabéu i Dani Son
