Ara, començo a entendre-ho tot...Que curiós, just quan em deixen cega, és quan “veig la llum”. Després d’haver-me buidat els ulls, van portar-me a una sala que era plena de gent com jo.
Allà la vaig conèixer. No la veia, però tenia una veu dolça i aguda, parlava ràpid i clar. Em va explicar la seva versió: només agafaven els alvins, gent molt blanca de pell i rossos. Ens volien pel que anomenaven “l’operació primordial”. Aquesta operació era simple: nosaltres, els alvins, tenim una medul·la òssea diferent. Ells creuen que aquest líquid és l’únic que pot servir per fer el combustible de la nau que ha de portar tots els humans a un altre planeta quan el sol desaparegui… És horrible, sí, ens estan matant lentament i jo ja no sé si estic viva o morta. Mai no havia tingut tanta por. A vegades sento que com a mínim la nostra mort servirà per a salvar altres vides...
Però no sé si aquesta noia s’ho inventa. Quan m’ho explica, alguns murmuren moltes coses que no goso escoltar, em sento impotent, cega, buida, famèlica...
Però germaneta, què vols que pensi? Tu ets morta, però jo encara soc aquí. Qui ho hagués dit que per ser alvines acabaríem així…
Creus que podria ser veritat això que diu aquesta Laura? Sigui el que sigui tot aquest malson, et prometo que seguiré lluitant amb el cap ben alt. Tinc l’esperança que potser algú del planeta terra ens salvarà d’aquets científics bojos…
Cada dia em fan més por.. no sé què fer! Deixar que investiguin amb cada un de nosaltres? És realment horrible... com pot ser que ens estiguem tornant tan bojos? Des de dalt, espero que em cuidis.
T’estimaré sempre, siguis on siguis.
4t A. Quim Saus Fernández, Samuel Expósito Ruano i Àfrica Torrent Fernández.
