Les advertències d'en Joan no feien efecte a en Pau i cada cop cridava més, la qual cosa feia que els cromacs tinguessin cada cop un aspecte més violent.
Tenien als cromacs ja molt a prop, tant que ja es donaven per vençuts, i quan van treure les armes per atacar a en Joan i en Pau, de sobte es van aturar de cop. En Joan i en Pau van veure que els cromacs van començar a parlar entre ells, i aleshores en Pau va aprofitar per dir-li a en Joan en veu baixa perquè els cromacs no se n’adonessin:
-Per què creus que s'han aturat de cop?
-La veritat, no ho sé, però millor si s'hagués obert el portal.
-És estrany... abans, a l’entrar en aquest món, el portal s'ha obert com si res i ara no? Aquí passa alguna cosa...
De sobte, van veure als cromacs com afirmaven amb el cap a la vegada. Van agafar a en Joan, mentre ell s'hi oposava i al final se’l van duu un altre cop cap a la seva civilització. I en Pau va quedar-se allà, confús pel que havia passat. De sobte, es va obrir el portal i es va estranyar...:
-Crec que ja sé perquè s'ha obert ara. No admet la presència de cromacs, però, per què quan els cromacs encara estaven lluny, no s'ha obert?
Després de donar-li voltes va trobar la solució:
-La descendència! En Joan té gens de cromac... Per això a mi m'han deixat aquí sol i a ell se l’han dut!
Cada vegada li sorgien més preguntes sense resposta, fins que es va veure obligat a prende un decisió en la qual es veuria com és en realitat en Pau:
-Però que faig ara, aprofito que està el portal obert per marxar sense en Joan, o m'arrisco anar a buscar-lo...?
4t B. Marina Méndez i Oscar Real
