La dona anava parlant i jo ja sabia el que diria, així que vaig adonar-me que en Nicolai m’havia traicionat. Vaig quedar-me petrificada i li vaig explicar a aquella dona que això ho havia somiat abans, que aquesta situació ja l’havia viscut, i ella em tranquil·litzà dient-me que a ella també li havia passat.
Al cap de dues hores vaig recobrar parcialment la vista i la dona seguí explicant-me tot de detalls sobre el projecte. A la nit, mentre els vigilants dormien, la dona em despertà, i vaig tenir la sensació com si em retornessin a la vida. La dona m’explicà que els que podien fer més combustible tenien números més baixos mentre que els que servien menys, tenien els més alts: l’escala anava de l’u al deu. Ella tenia el dos i estava horroritzada perquè ja havien acabat amb tots els números u, jo tenia el 8 i m’alleujà saber que encara tenia temps per fugir. Ella, a cada minut que passava estava pitjor, però vam poder fer un pla per escapar, i ens vam tornar a dormir sense despertar sospites.
Estem a l’últim pas del pla, ja puc sentir l’aire lliure, només queda una porta, de sobte ens sorprèn en Nicolai per darrera amb una pistola i ens obliga a entrar a una sala, on ens està a punt de disparar...
-Desperteu-vos! No serviu ni per aixecar-vos a una hora!- digué un vigilant. Vaig despertar-me de cop, amb la roba suada i amb molt mal de cap. El primer que vaig fer va ser explicar-li el somni, i ella em va dir que havia somiat el mateix, així que no intentaríem avui, escapar.
Instants després, quan anàvem a esmorzar, van agafar a tots els dosos i se’ls emportaren. No els vam tornar a veure.
4t ESO A. Adrià González i Ivan Ruiz
