En Nicolai em va proposar que ens veiéssim. Vam quedar a mig matí al Cafè Zurich per parlar del nostres terribles malsons.
En Nicolai i jo havíem estat companys d’universitat, vam fer plegats la carrera de Ciències Ambientals. Era un noi bastant tímid, però de seguida em va agafar confiança. Durant la carrera em va ajudar molt, sempre que el vaig necessitar.
Vaig anar a la cuina per esmorzar i escoltar les notícies del matí, com feia normalment. Mentre m’estava prenent el cafè vaig escoltar una notícia que em va deixar bocabadada: un equip de prestigiosos científics de la NASA havia confirmat que el sol no tardaria a apagar-se i que hi hauria un moment en què les temperatures terrestres serien tan baixes que l’espècie humana no s’hi podria adaptar i moriria... També van explicar que la NASA ja estava treballant en la construcció d’unes naus que traslladarien part de la humanitat a un altre planeta.
Horroritzada per tot plegat em vaig dirigir al Cafè Zurich, on m’havia de trobar amb en Nicolai.
Vaig pujar al metro en direcció a Plaça Catalunya i em vaig fixar en les portades dels diaris, on ja apareixia la terrible notícia. Vaig estar pensant en el meu somni i en la seva evident relació amb la notícia...
Al vagó s’hi respirava un aire enrarit i les cares que vaig veure eren de preocupació i neguit.
Cada vegada estava més espantada i aterrida, tenia unes ganes boges de veure en Nicolai i parlar amb ell...
4t d’ESO A. Oriol Capelleras i Àlex Garrigós
